I.A.I.A

Continua  el camí.
Records de "la muntanyeta". No la que és ara, sinó la que era cap els anys 90, es  trobava just darrera del carrer Valeri Saleta de Calella, el meu poble, en aquells temps.
Tot i la llarga distància que ara me'n separa, tancant els ulls la veig.
No només aquella paret de pedres, sorra i matolls que no paràvem d'escalar i relliscar, deixant un bon record en els genolls i colzes pelats. Les vegades de recollir ocells del niu recents nascuts, donant de menjar en capses de sabates amb mil i un cotons amb l'ajuda d'una xeringa.
La satisfacció d'arribar a dalt de tot , córrer i saltar sense parar pels diferents munts de sorra i pedres que n'hi havia.
I, la única persona que ens feia possible aquests inoblidables moments. Ocupa la gran part dels records de la meva infància.
El seu records em fa intentar ser millor cada dia.
La seva forma de ser un motor i un model a seguir.