A vegades sembla com que les nostres creencies, les opinions i idees que ens passen pel cap són moments de lucidesa , quan veig plasmat en una realitat educativa em sento súper feliç. Sobretot per aquells que en poden gaudir i tenen la sort de tenir al seu voltant persones i comunitats educatives realment predisposades activament a repercutir de forma positiva en la pròpia educació.
En aquest article de Nati Bergadà sobre les estones de "pati" que tant importants són com la resta o més d' estones que passen els nens a l' escola, posa de manifest aquestes iniciatives , que costen tant poc, i que dónen tant bons resultats.
http://natibergada.cat/el-pati-una-oportunitat-per-aprendre?utm_campaign=el-pati&utm_medium=email&utm_source=acumbamail
A més a més il.lustrat amb una de les vinyetes de Frato ( increíble pedagogo ). Són petites finestretes a la realitat que visualment expliquen molt més que un llibre de pedagògia.
En total, sóc de la opinió que el creixement personal de l'alumne en tots els àmbits no sols en l'adquisició d' aprenentatges és de vital importància. Si des de l' arrel no s' ajuda i orienta a dirigir les emocions, el tracte amb el company, la resolución de conflictes de forma positiva, l' ús del llenguatge com a mecanisme de resolución, el treball en equip, el sentir-se acceptat i valorat pels propis companys. I tot això, avui en dia costa de veure en un centre escolar.
Les estones de canvi de classe, de pati, d' excursions, de desplaçaments en autocar......., el mestre té un paper actiiu en totes aquests moments. Sempre desde una posició distant però activa. Cal donar "pistes", valorar i orientar a tots en aquests moments que són de "pas", quan la seva rellevància és molt important.
Jo m' he criat fent jocs tradicionals, ocupant tardes de diumenge amb la familia fent jocs de taula, passant el temps inventatnt jocs i històries amb els cosins, amics..... Sí, el temps passa, les noves generacions no ocupen el temps tal com ho feiem nosaltres, tot i així, crec en la màgia dels jocs tradicionals . Ensenyen molt més del que sembla, des de forma part d' un equip (sentir-se part d' un grup), seguir unes normes per a tots iguals sense diferències, esperar el torn, utilizar un llenguatge adequat i especific al joc/activitat,, disfrutar en general i - com no- saber perdre.
La pega- per dir-ho d'alguna manera- la veig en la predisposició dels Mestres per dedicar aquest temps (que per norma s' han adjudicat com a temps lliure) a estar i disfrutar, fer de guía i model.
Donar exemple i seguir estant a l' aguait de la realitat que es viu en aquestes estones i intercedir sempre per a crear un clima de benestar educatiu.
De veritat, no crec que cap persona sigui gran o petita pugui aprendre sino es sent a gust. El benestar en l' educació és bàsic. .Necessitem tenir una comunitat educativa SANA per potenciar l' educació en sí mateixa.
Si donem les eines, el clima, la seguretat, la base, l' infinit será la meta. Cal entendre l'educació com un TOT, la línea que separa l'educació reglada de la no reglada , per a mi, és invisible. No pots separar l' estat emotiu personal d'un alumne , la seva integritat, el seu lloc dins el grup-classe i dins la propia escola de , per altra banda, el seu rendiment acadèmic, la capacitat de participación i atenció en classe, els seus resultats..... Si no ets sent bé no pots donar el teu 100%.
Per aixó, jo no deixo de pensar que una escola en què els alumnes , gràcies a un treball absolutament integrat de tots, estiguin al 100% pot ser tant espectacular i ilimitable que és de "xapo" apreciar i aplaudir projectes com els de la estona de pati .
Ara cal promoure'n molts més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario