Mil.lèsimes

Una petita reflexió.
És com dir:"eiiiiiu!...." ja hi tornem. I per què mil.lèsimes, doncs crec que per que són conegudes però oblidades com la meva petita trajectòria - o com diuen per ací on visc " menuda" trajectòria-.
Em sento molt petita quasi inexistent , és per mi trist ja que de cara al públic hi ha el res , el tot entre bambolines. Un tot privat i ocult.
Sempre he seguit la línea continua invisible dels meus objectius  fins que .....al desaparèixer tb van desaparèixer les metes. És curiós com un pot estar tan perdut en un batibull de voler i poder, de no fer i voler.
Stand by , un estat involuntari indelimitat en el temps, irrecuperable . És com quan et venen al cap aquells records de quan tenies 7 o 8 anys, t' envolta la melangia i tot i que saps que mai tornaràn et donen la força suficient per enfrontar- te a la realitat.
Així que " eíiiiii..."