Un bon article per a llegir , compartir i reflexionar.
En la granja escola de Santa Maria de Palautordera opten per allò que tant ens preocupa a pares-mares i a personal dedicat a l´educació.
Què podem fer per a millorar les qualitats personals, reforçar hàbits i formes de ser- que semblen oblidades pel temps actual- , per a recuperar la primera característica de la infància....... la inocència, la capacitat de sorprendre´s i el somriure? I, per què el somriure? Perque ja fa molt de temps que no veig un somriure lliure. Dóna la sensació que un fet tant simple com expressar lo bé que m´ho estic passant costés tant.
Sembla ser que conviure en un ambient social relaxat i permissiu és tota una odissea. Expressar amb llibertat els sentiments propis i les emocions que es desperten en els nens i nenes d´entre 6 a 14 anys és un miratge. I no en parlem d´edats més avançades.
Convivim en una societat creada artificialment, on tota la cultura emocional no és educada i tampoc ben vista.
No és tant reprimir com inhibir.
Com a pares- mares transmetem una base emocional suficientment estable dins l´àmbit familiar, sovint aquesta xarxa emocional al traspassar a fora al dia a dia xoca frontalment provocant situacions varies i no sempre favorables.
No ens cansem de dir i aplicar com a docents que l´educació és individual , per tant, irrepetible d´una persona a una altre. Els camins per arribar a l´aprenentatge d´uns coneixements comuns per a tothom són infinits.
Per què alhora de transmetre els coneixements a nivell efectiu no sófereix aquest ventall tant variat?
No és una crítica a l´educació actual , gairabe podem observar una gran senyal de S.O.S en els nostres fills , en els nostres alumnes. És un crit d´atenció per a tots aquells que ens preocupa l´educació bàsica: "ajudar a formar futurs ciutadans lliures, crítics i emocionalment feliços".
No hay comentarios:
Publicar un comentario